SESSIÓ XXIV - 14 DE DESEMBRE 2012
El dia 14 de desembre del 2012 vam celebrar la sessió número vint-i-quatre de Poesia a la Carta a la seu de la Biblioteca del Poblenou-Manuel Arranz.
Tal com havíem anunciat, hem dedicat aquesta sessió al poema i a la cançó de Nadal populars i als nostres poetes que, en els dos darrers segles, han escrit poemes de Nadal, poant en aquesta tradició del poble.
Comencem la nostra festa de Nadal amb el “Cant de la Sibil·la”, poema que es canta la nit de Nadal a les principals Seus de la Mediterrània i que forma part de la tradició nadalenca de casa nostra.
( sobre la recepció del Cant de la Sibil·la a Catalunya, podeu trobar més informació en la sessió número dotze del nostre blog).
La Mercedes Delclós ens parla de les variants melòdiques d’aquest cant i ens el canta amb la seva pròpia i bellíssima variant:
CANT DE LA SIBIL·LA
Lo jorn del Judici
parrà el qui haurà fet servici.
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
abans que el judici mort serà
un gran senyal se mostrarà,
la terra agitarà suor
i tremolarà de gran por
Terra tremola pèndol serà
que les torres derrocarà
les pedres per mitj es rompràn
i les muntanyes es fondran.
Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los naturals delits.
Daran los peixos horribles crits
perdent los naturals delits.
abans del Judici l’Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.
Lo Sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la Lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
mostrant-se fosc i entelat,
la Lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vull pregar
que de l’infern vulguens lliurar!
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vull pregar
que de l’infern vulguens lliurar!
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.
Lo Sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la Lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
mostrant-se fosc i entelat,
la Lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
parrà qui haurà fet servici.
Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleïts, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l’infern!
—Anau, maleïts, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l’infern!
Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vullau pregar
que de l’infern vulla’ns lliurar!
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vullau pregar
que de l’infern vulla’ns lliurar!
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
parrà qui haurà fet servici.
Continuem amb Verdaguer, amb els seus poemes tan tendres, tan populars, amb un llenguatge tan fluid, “A Betlem”, “El Noi de la Mare”, amb frases que venen de molt lluny, absolutament populars: “No ploris no manyaguet de la mare...”
ANEM A BETLEM
Anem a Betlem
a veure el Messies
anem a Betlem
i l'adorarem:
Ses blanques manetes
petites com són;
sent tan petitetes
formaren el món.
Sa galta és de rosa
collida al jardí;
d'un bes l'ha desclosa
l'estel del matí.
Ses ulls, que somriuen
i ploren d'amor,
jo no sé que diuen
que roben el cor.
Per qui vol besar-hi
son llavi és mel;
per qui vol entrar-hi
son cor és un cel.
a veure el Messies
anem a Betlem
i l'adorarem:
Ses blanques manetes
petites com són;
sent tan petitetes
formaren el món.
Sa galta és de rosa
collida al jardí;
d'un bes l'ha desclosa
l'estel del matí.
Ses ulls, que somriuen
i ploren d'amor,
jo no sé que diuen
que roben el cor.
Per qui vol besar-hi
son llavi és mel;
per qui vol entrar-hi
son cor és un cel.
La Mercedes ens canta EL NOI DE LA MARE i arrossega el públic a cantar plegats
El següent poeta que presentem és Maragall
NADAL (fragment)
Oh Jesús de ma infantesa
Oh petit Nostresenyor!
Bon Jesuset de les panses i figues,
i nous i olives i mel i mató!
Que alegre es torna la nit de desembre!
Quina alegria d'infants i pastors!
Tot timbaleja, tot cascabelleja,
tot se trontolla al vaivé d'un bressol...
«Què li darem an el Noi de la Mare?
Què li darem que li sàpiga bo?»
Al davant del vostre altar
jo veig als fidels pregar
amb les boques rialleres,
perquè us deuen demanar
cosetes gracioses i lleugeres
com un nen les sol donar.
Com el demanar-ne esqueia
als pastors en l'establia,
que fins la Verge Maria
en mig reia!
la Verge mig reia, i la bona gent
trobaven-la bella;
mig reia la Verge, i els Reis d'Orient
per la nit seguien l'estrella
que'ls duia a Ponent...
al Misteri.
Després un poeta més proper: Salvat Papasseit i un poema de Nadal arrelat a la vida quotidiana del poeta:
NADAL
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
I ja enyorem demà.
Demà posats a la taula oblidarem els pobres
¾i tan pobres com som¾.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora dels postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
I encara J. V. Foix, que ens diu que: “A cal fuster hi ha novetat”
HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA
Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.
El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.L'or i l'es*****a d'una mata
Clamen, sonàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.L'or i l'es*****a d'una mata
Clamen, sonàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.
El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.
El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.
Un altre poeta i un altre poema: El “Poema de Nadal” de Josep Maria de Segarra, tan lligat a la terra i a la vida..i amb la força expressiva d’allò que ens passa quan neix un infant
POEMA DE NADAL (fragment)
En quin llavi de dona seria,
en quin lloc de muntanya o de pla,
aquesta tonada floria?
Quina fou la primera que es trobà
la blanca melodia,
com una oreneta caçada amb la mà,
sense esquerperia?
Quina dona del meu país,
amb un aire amorós i enyoradís.
vestida de sarja i esclop,
però amb una veu molt clara,
va cantar per primer cop,
la cançó del Noi de la Mare?
...
i va sentir una gran rampell d’alegria
que li cremà la blancor de les dents.
I va sentir la llengua baladrera
de flautes, de ferrets i cascavells,
com si tingués al pit una pomera
amb totes les branques guarnides d’ocells.
I el desig de música fent tria,
perquè té ganes de dir la millor,
tot bolcant a l’infant que dormia,
li deuria sortir aquesta cançó:
“Què li darem a n’el Noi de la mare,
Què li darem que li sàpiga bo?...”
...
I finalment Espriu, amb el seu “Inici de càntic en el temple” que també ens canta la Mercedes, i que volem oferir com a homenatge al poeta i com a mostra de fidelitat i de complicitat amb la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra terra
INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.
Homenatge a Salvat-Papasseit
Ara digueu: “ La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenien cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues.”
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
Per sempre més al servei d’aquest poble”.
A la segona part els assistents van recitar poemes de Nadal dels seus autors preferits o bé els seus propis poemes de Nadal..
Tot plegat va ser una sessió molt rodona, pel cant de la Mercedes Delclós, per les explicacions, sempre interessants, de la Clara, i per tots els que van recitar i ens van fer gaudir de la
FESTA DE NADAL
2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada