dimecres, 3 d’agost del 2011

TERCERA SESSIÓ: MARIA MERCÈ MARÇAL - 24-05-06

Per aquesta tercera i última trobada del curs, vam triar MARIA MERCÈ MARÇAL, poeta prou coneguda de tothom, però que sempre resulta estimulant.


MARIA MERCÈ MARÇAL

Barcelona 1952-1998

Va néixer circumstancialment a Barcelona, però sempre es va considerar d’Ivars d’Urgell, on va passar la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica va exercir de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes.
Es va donar a conèixer a l’any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes. Des d’aleshores va publicar diversos poemaris: Bruixa de Dol 1979, Sal oberta 1982, La germana, l’estrangera 1985, Terra de Mal, el recopilatori Llengua abolida on s’inclou el poemari Desglaç, Raó de Cos.
Va col·laborar en publicacions com: Reduccions, Dones en lluita, Escrivint a les parets...
És important també la seva vessant de traductora d’autores com Colette, Yourcenar, Leonor Fini i amb col·laboraciço de Monika Zgustová de les poetes russes Anna Akhmatova i Marina Tsètaieva.
En la dècada dels setanta va participar en la creació dels Llibres del Mall amb la voluntat de publicar sobretot poesia i per on van passar autors com Miquel de Palol, Xavier Bru de Sala i editors com Àlex Susanna i Miquel Alzueta. Va promoure la descoberta de Miquel Martí Pol i va donar suport a traduccions com les Faules de La Fontaine i Les Fleurs du Mal de Baudelaire.
Els seus poemes han sigut musicats i cantats per diferents cantautors: Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll, Gisela Bellsolà...
No va abandonar mai la lluita política (PSAN), la lluita social i sobretot la lluita feminista, tot i que, progressivament, es va anar centrant de manera prioritària en el terreny cultural i literari.
Va morir el 5 de juliol de 1998, a causa d’un càncer, als 45 anys, just quan començava a viure la seva maduresa com a escriptora.

OBRA

POESIA
-       Cau de llunes – 1977
-       Bruixa de Dol – 1977-1979
-       Terra de Mal – 1982
-       Sal Oberta  - 1982
-       La germana, l’estrangera – 1981-1984
-       Contraclaror:antologia poètica de Clementina Arderiu – 1985
-       Desglaç – 1984-1988
-       Llengua abolida  - 1973-1988
-       Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX – 1999
-       Raó de Cos – 2000
-       Contraban de llum. Antologia poètica – 2001
-       El meu amor sense casa  - 2003

NOVEL·LA
-       Viratges, reminiscències, dins de Barceldones – 1990
-       La passió segons Renée Vivien  - 1994

INFANTIL I JUVENIL
-       La disputa de Fra Anselm amb l’ase ronyós de la cua tallada  - 1986
-       Cançó de saltar a corda  - 2004

CRÍTICA LITERÀRIA
-       Rosa Leveroni, en el llindar, dins el llibre Literatura de dones




PREMIS
-       Premi Carles Riba de poesia (1977) Cau de llunes
-       Premi de poesia López Picó (1984) La germana, l’estrangera
-       Premi Carlemany de novel·la (1994) La passió segons Renée Vivien
-       Premi de la Crítica (1995) La passió segons Renée Vivien
-       Premi Joan Crexells (1995) La passió segons Renée Vivien
-       Premi Crítica Serra d’Or (1995) La passió segons Renée Vivien
-       Premi Prudenci Bertrana (1995) La passió segons Renée Vivien
-       Premi de la Institució de les lletres catalanes (1996) La passió segons Renée Vivien



LA MORT

LUCIDESA

Del llibre:
RAÓ DE COS

         VELS DE CEBA O LA DANSA SECRETA

Ran de l’aigüera
mans de dona despullen
danses de vels
de ceba, arrels
de llum i d’ombra
presa i desapresa,
tels de teranyina
encesa,
esquinçalls
de flor d’aram
secreta.

Mans de dona
teixeixen
i desteixeixen
un desig
translúcid
-ran de l’aigüera-
mantellina de núvia
nua i defesa,
de criatura nada
en l’embolcall
d’una intacta
promesa.

Mans de dona saben,
però desisteixen:
cada dia clouen
i ceguen i obliden
-ran de l’aigüera-
la dansa secreta.
La cicatriu
em divideix
en dues parts
l’aixella.
Cremallera
de carn
mal tancada
però inamovible.
Inamovible
com el decret
que en llengua
imperial
m’exilia
a la terra
glaçada
dels malalts
sense terme
ni rostre.

     *****
TRANSCENDÈNCIA

Res no et serà pres: vindrà tan sols
l’instant d’obrir
dòcilment la mà
i alliberar
la memòria de l’aigua
perquè es retrobi aigua
d’alta mar.

     *****


Covava l’ou de la mort blanca
sota l’aixella, arran del pit
i cegament alletava
l’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
                     on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu cor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l’esglai
           de l’ombra.

Com la veu del castrat
que s’eleva fins a l’excés de la
           mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.

LECTURA DELS ASSISTENTS

CLARA MIR

IV


No voldria negligir cap hora.
El temps s’amaga
rere l’ocellada, talment
fum o vapor.
Llei de la fuga o de la relativitat,
perquè m’han dit que el temps es corba
contra l’arc tensat de l’univers;
espero que torni altra vegada.
Escriuré els verbs en futur:
faré cafè,
posaré tasses a taula,
colgaré el cel a l’iris de la nineta,
estacaré les ales a l’alba
i ompliré de paraules els plats.

MARTA MALLEU

M’estima o no m’estima? Em vol?
Després se’n dol però em diu que m’estima.
Em vol casa, cuina, un dolç recer,
una pell de seda, cada dia oferta,
una pell que tremoli a cada embat.
Potser només és vent que bufa i entra
per una finestra oberta. Xaloc
xafogós que em pentina i no m’escalfa
ni mans ni pètals.  Passa poderós,
ardent, i em taca de fredor. Desert
sense dunes ni oasi ni palmera.
M’estima o no m’estima? Em vol?
Després se’n dol però em diu que m’estima.
Només em vol estança, mel i jaç.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada