En aquesta sessió la Clara Mir i la Marta Malleu van presentar “ELS IMPARABLES”, joves poetes que han aixecat fortes polèmiques, segons el següent guió:
El nucli dur: Sebastià Alzamora
Hector Bofill
Manuel Forcano
Els poetes i la seva obra
La polèmica:
La veu dels poetes
La crítica
Un punt d’inflexió per a les lletres catalanes
Lectura de poemes d’aquests autors
SEBASTIÀ ALZAMORA
Llucmajor, 1972
PERFIL:
Poeta i escriptor
Sebastià Alzamora (Llucmajor, Mallorca, 1972) és autor dels llibres de poesia Rafel (premi Salvador Espriu per a poetes joves 1994), Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001) i El benestar (premi Jocs Florals de Barcelona 2003), així com de les novel·les L’extinció (premi Documenta 1999), Sara i Jeremies (premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de narrativa 2002) i La pell i la princesa (premi Josep Pla 2005). És col·laborador habitual del diari Avui i de l’emissora de ràdio Catalunya Cultura.
Llibres publicats:
Rafel, Edicions 62, 1994 premi Salvador Espriu per a poetes joves 1994
Apoteosi del cercle, Edicions 62, 1997
Mula morta, Proa, 2001
El Benestar, Proa 2003 premi Jocs Florals de Barcelona 2003
Sara i Jeremies, Editorial Moll, 2002
La pell i la princesa
RAFEL:
VII. La solitud
“II”(fragment)
...
tenia tota aquella mort de tu
al davant meu, com un llarg panorama
per caminar-hi sense moltes ganes,
com una lluna esmaltada de ràbia,
i ja res més no em semblava fiable.
IX. El desconcert
“I” (fragment)
“I ara tan sols puc dir, Rafel, que el temps
és la memòria, que els àngels sovint
resulten ser anomalies grolleres,
que el ben menjar és un alt honor, i que tot
se seguirà, perquè cal que així sigui,
fins aquell dia en què jo també mori.”
X. El temor
“I” (fragment)
“No vull morir, Rafel, sense haver dit
tota paraula que em sigui propera,
sense donar a la meva veu la tasca
de pronunciar una llengua i una vida
HÈCTOR LÓPEZ BOFILL
(Badalona, 1973)
És Doctor en Dret i professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Com a poeta ha publicat Poema de Calipso (1995), La reconstrucció de l’aristocràcia (1999), La revolució silenciosa (2001), per la qual va obtenir la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona, i Les genives cremades (2004), Premi Ciutat de Palma. El 2003 va ser guardonat amb el premi Josep Pla de narrativa per la novel·la l’Últim Evangeli. Com a jurista és autor de tres llibres i de desenes d’ articles científics. A l’any 2004 va publicar el seu assaig La independència i la realitat, que ha resultat el text de referència del nou soberanisme a Catalunya. Acaba de publicar, juntament amb Sebastià Alzamora i Manuel Forcano, Dogmàtica imparable, on avisen que un món ha d’acabar per que un altre pugui començar.
Llibres publicats :
Poema de Calipso, Columna, 1996
La reconstrucció de l’aristocràcia, Proa, 1999
La reconstrucció de l’aristocràcia, Proa, 1999
La revolució silenciosa, Proa, 2001 Flor Natural Jocs Florals de Barcelona
Les genives cremades, Editorial Moll, 2004 Premi Ciutat de Palma
L’Últim Evangeli, Destino, 2003
La independència i la realitat, Editorial Moll, 2004
LES GENIVES CREMADES 2003
Premi ciutat de Palma – Joan Alcover de Poesia
Un mar de roques blanques
VII
En unir-nos gairebé ens vam tornar
transparents. les marees antigues
rejoveneixen a la platja com nens
que corren despullats. Ens posseíem?
Ens depredàvem? En realitat
primer ens havíem d’estimar nosaltres per
complaure el cos que venia a triar-nos.
Del sòcol de totes les clapes d’homes
es segrega un plasma que s’anticipa
al coneixement. No hi ha creences
per contradir, els relleus que s’acostin
s’ajustaran a la imitació
del nostre encontre. l’inici ens segueix,
som el ferment de préssec i ginesta
que esclatarà a la primera supernova.
MANUEL FORCANO
(Barcelona, 1968)
PERFIL: Manuel Forcano (Barcelona, 1968) és Doctor en Filologia Semítica i ha treballat com a professor d’hebreu i d’Història del Pròxim Orient Antic a la Universitat de Barcelona. Ha traduït al català i ha antalogat l’obra d’alguns poetes moderns israelians, com Pinkhas Sadé (El déu abandona David, 2002), Roni Someck, o lehuda Amikhai (Clavats a la carn del món, 2001, premis de la Crítica Serra d’Or i Cavall Verd de traducció). Ha traduït també la novel·la d’Amos Oz (El mateix mar, 2002), amb Roser Lluch, i, de l’anglès, les proses d’E. M. Forster (Faros i Farelló: una evocació d’Alexandria, 2002). De la seva pròpia producció poètica destaquen D’un record a l’altre (premi Amadeu Oller 1992), Les mans descalces (premi J. M. López Picó 1992), De nit (1999), Corint (premi Jocs Florals de Barcelona 2000), Com un persa (premi internacional Tivoli Europa Giovanni 2000) i El tren de Bagdad (Premi Carles Riba 2003) Llibres publicats: Les mans descalces, Columna, 1993 premi J.M. López Picó 1992 De nit, Editorial Moll, 1999 Corint, Proa, 2000 premi internacional Tivoli Europa Giovani 2000 Com un persa, Tàndem, 2001 El tren de Bagdad, Proa 2003 premi Carles Riba 2003 LECTURA DELS ASSISTENTS CLARA MIR Ens va llegir uns poemes del seu recull “LA SÍNIA” II Una altre volta a la sínia per ordre de les hores: que es tanqui el cercle traginant cadufs de sang. El centre hipnòtic regeix amb perfecta harmonia de metrònom, la inesgotable maniobra de la circumferència. I el sol, com una etiqueta de pastisseria, el tenim allà dalt, a la dreta del Senyor. MARTA MALLEU Ens va llegir del seu poemari “BARCELONA- MANHATTAN”, uns quants poemes i ens va regalar una bosseta amb sorra de la “Mar Bella” ... Caminem, peus nus per la riba, de la Nova Mar Bella on no queda petja, és cert, de misèries recents, del dolor i la fam que s’endugueren el temporal i les pales excavadores. Trepitgem l’arena, enterrem passats, girem l’esquena. Quin blau més quiet! Més al Nord, el Fòrum, diuen, parla de diàleg i entesa damunt d’una costa llarga que amaga terrors de fusell i pistola. La sang encara taca cada gra de sorra, la sang encara embruta, la sang d’aquella guerra. Ílion derrotada! La mort hi dorm, la mort sepulta el nom del Camp de la Bota. ... PELE TORRES He sentit algú a prop meu tan a prop, tant! Que li he preguntat: Qui ets? Només el silenci i el meu propi so m’ha contestat. Ningú visible que jo pugui veure. Però tan gran ha estat dintre meu la vibració que el silenci ha cristal·litzat en mi. Febrer 2006 Quan acarono la teva pell i sento la dolça tebior que emana de tu i sento el batec del teu cor, em torno humà i formo part de tu. Febrer 2006 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada