PRIMERA SESSIÓ DE POESIA A LA CARTA 16-11-05

RESUM “POESIA A LA CARTA” DIA 16 DE NOVEMBRE 2005

En aquesta primera sessió es varen reunir un grup de persones,(de les quals en destacarem la qualitat, no la quantitat), i els quatre ponents que varen glossar un poeta, triat per cadascun d’ells, i varen obrir un debat a l’entorn de la seva poesia.

Després d’unes paraules que el vocal de cultura del Casal, J.A. Forès,  va dirigir a la concurrència, hi va haver una curta presentació marcant els objectius de les trobades, és a dir  1) passar ho molt bé,  2) intercanvi de coneixements pel que fa a la poesia,  3) fer una colla de “entusiastes per la poesia”, amb lectures dels propis participants  4) tertúlia oberta a tothom, barri, amics...

Després, i seguint l’ordre de la convocatòria, va obrir el torn la Clara Mir que ens va presentar l’obra del recentment desaparegut Miquel Bauçà del qual en va fer un perfil molt emotiu pel fet, no només de l’amistat que s’havien tingut, sinó també per la profunditat de la seva poesia i en va llegir uns quants poemes.

En segon lloc va ser en Pele Torres qui ens va presentar Walt Whitman,  ens va explicar com l’havia influït i com no es cansava de llegir-ne qualsevol tros a qualsevol moment i també ens en va fer una lectura.

En acabat, l’Eulàlia Cuxart va parlar d’en Joan Salvat Papasseit, fent un repàs de la seva curta vida i llegint-nos uns quants dels seus poemes més rellevants.

Finalment, la Marta Malleu va glossar J.V. Foix i va fer la lectura d’uns quants sonets de “SOL, I DE DOL”, va valorar-ne la fidelitat a la llengua, l’acurada forma i la profunditat del contingut.

Mentre això passava, a la pantalla vam poder veure les imatges corresponents a aquests quatre poetes.

LECTURES 

Cal destacar la lectura d’en Pele Torres, amb el seu poema “LA FIGUERA” perquè va ser il·lustrat amb una panera coberta de fulles de figuera i plena de figues “Coll de Dama”, que van fer les delícies de tothom.

Només ens cal demanar que la gent s’animi, que tots els amants de la poesia estan convidats a venir a la pròxima sessió (ja avisarem), estan convidats a participar, a dir la seva. Ens hi trobarem, oi?

Barcelona, 16 de novembre de 2005

MIQUEL BAUÇÀ

Felanix 1940 – Barcelona 2004

“(Miquel Bauçà) va arribar a Ciutat de Mallorca sense altre pertret que una absoluta, plena i perillosíssima puresa...”  Josep Mª Llompart

       poema inclòs en        

UNA BELLA HISTÒRIA

Una vegada encara, anit, torn a pensar

que si no t’haguessis mort com et morires,

jo, a l’estiu, t’hauria recollit

molts feixos de llenya seca per cremar

a l’hivern a la foganya i perquè tu

poguessis adormir-te vora la flama. Aleshores,

els teus somnis haurien fuit per camins de tendresa

i s’haurien omplert de petites illes de felicitat,

petites illes contra la meva trista adolescència.

Per Santa Margarida hauríem anat a la fira del poble

i després hauríem anat a veure el mar.

Quan la vellesa t’hagués acalat

jo mateix t’hauria fet un gaiato d’ullastre

i els verderols haurien xiulat enmig de les roselles.

jo hauria duit uns calçons apedaçats i descolorits

i un capell de palla m’hauria tapat un poc els ulls.

Quan les figueres que estan devora el camí

haguessin començat a deixar caure les fulles,

jo mateix hauria preparat un poc de terra per tapar-nos

a tots dos, si no te n’haguessis anat fent aquella rialla de

                                                                         ( morta.

WALT WHITMAN

Huntington, Long Island (New York) 1819 – New Jersey 1892

Poeta, periodista i amant de la llibertat...

                                      LEAVES OF GRASS

TO YOU

Stranger, if you passing meet me and desire to speak to me, why should you not speak to me?

And why should I not speak to you?

JOAN SALVAT PAPASSEIT

Barcelona, 1894 – 1924

“... la joia és meva, perquè la sé sentir, professió de Poeta que sóc. ... la mort em prendrà amb foc, perquè un foc interior em consum...”

NOCTURN PER ACORDIÓ                  (ÓSSA MENOR)

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll:

Vosaltres no sabeu

                                      què és

                                                        guardar fusta al moll:

però jo he vist la pluja

a barrals

sobre bots,

i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;

sota els flandes

i els melis,

sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d’esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada

sense llums als vagons:

i he fet un foc d’estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu

                                      què és

                                                        guardar fusta al moll:

però totes les mans de tots els trinxeraires

com una farandola

feien un jurament al redós del meu foc.

I era com un miracle

que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig.

Vosaltres no sabeu

                                      què és

                                                        guardar fustes al moll.

Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells

- que són de tants colors

com la mar sota el sol:

que no li calen veles.

J.V. FOIX

Barcelona 1893 – 1987

“No em satisfà d’anomenar-me poeta, ans investigador en poesia.”

                   Sonet inclòs en

                                               SOL, I DE DOL

Seguir, de nit,   la mar, de punta a punta

-Es Plom i Cap sa Sal!-,  quan tot reposa

i allà on l’areny   amb la pedra s’ajunta                  

copsar el respir   del món en cala closa.

Ésser molts i ningú;   i a cada cosa,

en les foscors   de la fosca que munta,

dar-li un nom nou,   sense alè ni pregunta.

I tenir por,   com si ens colpís la llosa

d’un destí sense flam.   Però gaudir             

de l’únic so  i de l’irreal tremir,                        

dels fòsfors conjugats   que l’ull agenci                                   

i dels mots que callem   i el goig avenci                

-i que mai no ens direm!   I compartir

amb els estels   innúmers, el silenci

                   A Josep Obiols, record de Sa Tuna, 1923

LECTURA DELS ASSISTENTS:

CLARA MIR

He triat la paret seca dels costals

per reposar un instant,

he posat les mans damunt la falda

i he deixat el cos abandonat

per robar-li els somnis

que m’amaga.

La fugida amb llum de tarda:

camino la feixa curta dels signes

pacients

com la roba estesa 

com el llit de casa

com un pou, una lluna,

un cavall, una capsa..

i dins la capsa rosego els mots,

a poc a poc, tota la tarda.

MARTA MALLEU

NAUSICA

Nausica sí, perquè et dono el repòs,

et paro el llit i a la taula la menja,

vianda i vi... i els pètals de les flors.

Silenci sí, que no busco revenja

si Ulises vol tornar al seu terròs

i tant li fa el perfum de la menta,

l’aigua del bosc i no s’escolta plors,

ni adéus ni crits ni la sirena el tempta.

Nausica sí, a la platja daurada

que atura el mar. Compta que compta grans

entre els seus dits, grans d’arena perlada

fins l’infinit. I la mort de vesprada,

després la nit. Mentre, als oceans,

Nausica sí, repeteix cada onada.