CICLE POESIA A LA CARTA
CURS 2009 – 2010
SESSIÓ XIII
ORGANITZACIÓ CLARA MIR – MARTA MALLEU
I
XÈNIA DYAKONOVA
ORIOL PRAT
II
LECTURA DE POEMES DELS ASSISTENTS
DIA:
DIVENDRES
22 DE GENER 2010
HORARI:
DE 19:00H A 21:00H
LLOC:
CASAL DEL POBLENOU
MARIÀ AGUILÓ, 129 BAIXOS
Tl. 932 212 350
933 081 678
APROXIMACIÓ ALS POETES: ORIOL PRAT I XÈNIA DYAKONOVA
Oriol Prat: el vaig conèixer a la Facultad de Filología de la UB, va ser fácil descubrir que és un enamorat de les lletres, de les paraules, de la poesia.. És poeta: ho descobreixes pel to en el seu parlar, per la discreció com a persona que observa i escolta, que té una aura especial, potser és la del paisatge natal que l’acompanya. Alguna cosa del bosc del parc del Montseny l’ha contaminat: “et miro com un animal desemboscat”. Fora del bosc està en perill i s’aixopluga en ell mateix per “viure entortolligat als somnis”. Potser necessita amagar-se al bosc; a fora l’acapara el silenci: “plou, i un home cau a plom a dintre seu”
El seu llenguatge és proper; hi ha, però, sota la frescor de les paraules, tota una filosofia que va més enllà de l’emoció, que ens porta, a través de la reflexió acurada en l’art d’escriure, a un desenllaç, no per sorprenent, menys convincent. L’Oriol porta al lector davant d’un tauler d’escacs per jugar molt seriosament amb ell fins al final del poema on ens fa: “escac i mat al sol”. Mira enfora des de dins de sí mateix “forçant la miopia per veure-hi més enllà” qüestionant-se l’encert o la culpa. El lector reconeix en cada metàfora una part de sí mateix, per exemple, la solitud “com una immensa orella expectant”, o l’adaptació “per qüestions pràctiques“ a la vida immediata que ell no gosa frivolitzar quan diu “escolta els glaçons, esquerden el silenci”.
Xènia Dyakonova: és la professora més jove de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès on l’he coneguda recitant alguns poemes de la seva terra natal, en la seva llengua i, també, traduïts al català. La Xènia ve de lluny i du una motxilla plena de la seva poesia jove i de la seva cultura, de la seva terra immensa i amb tot l’escalf de l’ànima russa. Aquí ens ofereix el seu bagatge i a la vegada s’interessa per la llengua i la cultura catalanes amb una aplicació i una rapidesa admirable: una trajectòria aglutinadora de sensibilitats, en l’espai i el temps des de pràcticament la infància fins ara mateix; ha traduït els seus poemes i els dels poetes russos al català i ha donat a conèixer els nostres poetes en la llengua russa. Del seu passat en queda molt més del que ella ens diu: “El meu passat és com una pel·lícula de Fellini”. M’explica que, des de ben petita solien fer-li escoltar poemes més que no pas contes o cançons, que en recorda la fascinació que li produí la paraula feta música.
Del seu viatge ens recorda que “quan miro les vies per la finestra d’un tren / deformades, són el cardiograma del viatge.” una manera de simbolitzar les emocions que persisteix en la seva poesia. També la tria dels autors russos que tradueix a la nostra llengua són una mostra d’aquest afany objectivador de l’enyorança i la resurrecció fetes paraula; ho veiem, per exemple, en els versos de Alexander Kuixner: “Qui viu en un país estrany, no viu del tot. / La mort en vida porta el nom de la distància”.
Amb tot, cal dir que la vitalitat de la Xènia desborda per tot arreu, en el seu sentiment de pertinença, en la sensibilitat vers la nostra llengua, l’intercanvi cultural entre els nostres pobles i, sobretot, com a poeta.
Clara Mir
ORIOL PRAT ALTIMIRA
Biografia literària
Oriol Prat (Sant Esteve de Palautordera, 1981)
Formació professional i Recerca:
- És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona.
- Actualment estudia el màster d'Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes (UB-UAB).
- Des del 2007, està adscrit al projecte d’investigació Mimesi. El pensament literari a l’àmbit català durant l’edat moderna (UB), on s’ocupa de textos teòrics del Renaixement i del Barroc.
Com a poeta:
- S’ha format als cursos de Poesia I i Acció poètica de l’Ateneu Barcelonès. Ha estat alumne de la Xènia Dyakonova
- S’ha donat a conèixer per mitjà de lectures i recitals a l’Ateneu Barcelonès, la galeria Arthostal, la biblioteca Joan Triadú de Vic, dins del cicle “Tertúlies amb poetes”, i al bar Elèctric de Barcelona.
Publicacions:
Barcelona Review (n.65, juliol de 2008) Reduccions (n. 93/94, juliol 2009) i al llibre Certamen literari Antonio Vilanova de poesia i relat breu (2009).
Premis:
- Ha estat guardonat amb el premi Narcís Lunes i Boloix (2007)
- Premi Antoni Vilanova de la Universitat de Barcelona (2008)
ORIOL PRAT - SELECCIÓ DE POEMES
Taules
Un dia d’aquests se’ns farà de nit a mitja tarda,
i serà un dia de lleure, de fer el mandra, de tallar-se
enjogassadament les ungles.
Al sofà, mal abraçats, no direm res
o quatre paraules amb més saliva que sentit.
I poca cosa més: algun badall en forma d’astronauta.
Després proposaràs un joc
i seurem davant d’un taulell d’escacs.
Ben quiets, mentre ens rodeja el capvespre,
tu i jo seguirem amb això nostre
cadascú envejant rabiosament el rei de l’altre.
Cursa
Si la bicicleta del teu competidor s’empetiteix muntanya amunt i et penses que s’allunya per sempre més el teu amor, i si aquesta imatge t’enrabia i calcules que la pluja —ara, de sobte, un xàfec— és com una reixa entre vosaltres, i si els músculs se’t tensen com si haguessis d’enfilar una agulla amb el teu cos i finalment et cargoles en un marge per plorar sota un enciam, aleshores tranquil·la: deu ser que l’estimes una mica i que valores molt poc el teu esforç.
Recull, doncs, la bicicleta que has deixat a la intempèrie com un esquelet damunt la terra, i vés fent a poc a poc.
Natura
Ens faltava valor
i va créixer una palmera de silenci
entre nosaltres,
que aleshores érem tres:
jo, remugant entre les fulles;
tu, penjada
del múscul d’una branca;
i nosaltres: clavats
des del tronc fins a la soca
al patiment.
Sota terra, les arrels engrapaven
la foscúria.
A cuit i amagar
Ningú no sap on és, i es va fent fosc
enmig dels arbres.
L’ull nerviós de les llanternes
aixeca sense èxit alguna ombra.
La mare crida
i el pare estrena una por descapotable.
Els germans no s’ho expliquen —era un joc—
i els amics escanyen caramels
al fons de les butxaques.
On ets, culpa?
Distracció
Fa estona que dorm. Al cim del llavi
hi té la santa coincidència
entre un desig i el seu acompliment.
Se’t fa lluny,
però, el seu costat del llit
i trobes d’una lògica desagradable
que l’hivern —capaç de coses tan fines
com la neu— arraconi de manera abrupta
totes les venedores de gelats.
XÈNIA DYAKONOVA
Leningrad (actual Sant Petersburg) Rússia, 1985. Viu a Barcelona des de 1999
Formació acadèmica
Licenciada en Teoría de la Literatura y Literatura Comparada per la UB.
Trajectòria professional
Professora de poesia i cultura literària a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i col·labora com a crítica literària al diari Avui.
Com a poeta
Va començar a escriure poesia als 9 anys, i al cap de poc temps va sortir als programes juvenils de la ràdio i la televisió russes recitant els seus primers poemes.
Des del 2001 publica seleccions dels seus poemes a diverses revistes literàries de la seva
ciutat natal, participa en lectures poètiques a Sant Petersburg, i els seus poemes han estat inclosos en diverses antologies de la poesia russa contemporània.
A casa nostra, ha participat en nombrosos recitals entre els quals destaquem el de la jove poesia catalana a Barcelona i el del Festival de Poesia de la Mediterrània a Mallorca, Trobada de poetes per la pau a Agramunt, a Onda Radio Murcia participa en l’homenatge a Montserrat Abelló, a Pamplona en “Encuentro internacional con escritoras” i un llarg etc.
Com a traductora
Ha col·laborat en la versió al rus de poesia catalana moderna per a l’editorial de la
Universitat Estatal de Sant Petersburg.
Ha traduït al català i al castellà alguns dels poetes russos més reconeguts del seu país i ha traduït la novel·la curta El monjo negre d’Anton Txèkhov
L’any 2005 obté la subvenció de la Generalitat de Catalunya per la traducció de l’assaig El meu Puixkin de Maria Tsvetàieva
Publicacions
- El 2003 publicà el seu primer poemari, Moya zhizn’ bez menya (La meva vida sense
mi)
Kanikuly (Vacances), (2007).
Catálogo de novedades cómicas de Lev Rubinstein Zonabook, Barcelona, (2007)
La consciència moral de Rússia, traducció de diversos artícles de Politkovskaia en un recull publicat al 2007
- Antologada en els poemaris:
VII Festival de poesia de la Mediterrània, editat per La Fundació Casa Museu Llorenç Vilallonga. (2005)
I Trobada de poetes per la pau, Institut d’Estudis Ilerdencs (2008)
- Articles i poemes a revistes:
Poemes, Revista de dones i textualitat nº 13 (2007)
Fer volar... coloms i poemes, Caràcters nº 38 (2007)
Dues transparències, Caràcters nº45 (2008)
Un catàleg de fotografia, Caràcters nº49 (2009)
Premis
El 2002 guanyà el premi de poesia jove Noye Imen (Els nous noms).
XÈNIA DYAKONOVA - SELECCIÓ DE POEMES
A la Unió Soviètica les noies
estaven bojament enamorades
del guapo d’en Marcello Mastroiani,
substituint per ell la religió:
era l’Ulisses de les seves Troies,
els pares les renyaven endebades,
i el nòvio era un feble succedani
de la imatge pura de l’actor.
Tractaven d’estudiar el seu idioma
als pisos comunals, on la misèria
enemistava dues o tres famílies;
enmig de crits i plors i plats trencats,
memoritzaven frases – per un home
que no coneixerien – amb la dèria
d’anar al país on creixen buguenvíl.lies
i es mengen espaguetis cargolats.
Per veure un film amb ell, planxaven sempre
el seu millor vestit, dutxades tant
rabiosament com si tinguessin lepra…
Marcello es feia vell, seguia distant.
***
La mort ens elimina – però la idea
d’aquesta mort és el que ens pot salvar.
Qui són els déus de la nostra odissea,
quins sacrificis hem de preparar?
Si ens fos predit, de forma decidida,
que el món s’acabaria d’aquí a un any,
amb quina ràbia, amb quina set de vida
faríem el que fem, amb quin afany
iríem de seguida a veure els pares,
pobrets, invitaríem a sopar
amic de qui havíem odiat les cares,
no deixaríem res per l’endemà;
podríem fins i tot escriure un llibre
o fer un viatge pertot arreu d’un vol…
Però afortunadament tothom és lliure
a perdre el temps i la raó com vol,
barata, i s’avorreix, s’enyora molt.
***
El meu passat és una pel·lícula de Fellini:
molta música, molta festa i poca raó.
La neu embolica com el paper d’alumini
els meus somnis que porten plomes de paó.
Si estic deprimida, menjo molt i m’engreixo.
Veig el món obrint la miopia de bat a bat.
El meu amor val cinquanta cèntims com un gelat
del McDonalds, i us juro: no me n’avergonyeixo.
Quan miro les vies per la finestra d’un tren,
deformades, són el cardiograma del viatge.
Un lloro xerraire i un llibre que ja no es ven
són els meus companys i alhora el meu equipatge.
Les meves millors sabates creuen en Déu
si algú em treu a ballar, però sóc patosa.
Vaig estudiar amb en Hamlet i n’Odisseu,
i d’aquest passat me’n queda encara alguna cosa.
Alexander Kuixner (versió de Xènia Dyakonova)
***
Quin vent, Octàvia, que fa, quina ventada!
El teu destí infeliç, la teva mort per res,
m'ha recordat la cabellera torturada
d'aquest arbust, tot i que em faig el desentès.
Aquesta fronda, sembla que ha llegit tot Tàcit,
i alça les branques en un gest de gran dolor,
com si hagués de caure al mar i d'ofegar-s'hi
la imatge viva de la dona de Neró.
Oh que feixuc allà, damunt de la carena,
veig cada núvol, ajagut bocaterrós.
Qui sap, potser somien amb la mar Tirrena
i amb una illa erma sota el cel lilós.
La llum, Octàvia, la llum que ens ve! Ho traspassa
tot, és d'acer punyent, i plena d'acritud.
Ja tinc, Octàvia, per qui plorar (en fa massa
temps, i vinc tard ), perdona, i no és per tu.
Molt bona feina Clara i Marta la presentació d'aquests dos poetes i la tria de poemes -bellíms i sorprenents-.Gràcies.
ResponElimina