ERC
CICLE:
POESIA A LA CARTA
CURS 2008-2009 SESSIÓ XI
I
MERCEDES DELCLÓS
II
LECTURA DE POEMES DELS ASSISTENTS A LA SESSIÓ
ORGANITZACIÓ
CLARA MIR
MARTA MALLEU
Cicle: POESIA A LA CARTA
GRATUÏT
OBERT A TOTHOM
Dia: DIVENDRES 12 DE JUNY-09
Horari: DE 19:00h A 21:00h
Lloc: CASAL DEL POBLENOU
D’ESQUERRA REPUBLICANA
DE CATALUNYA
MARIÀ AGUILÓ, 129 baixos
Tl. 932 212 350 / 933 081 678
La VOCALIA DE CULTURA
del
CASAL DEL POBLENOU D’ESQUERRA REPUBLICANA
fa que puguem gaudir del següents cicles:
“Poesia a la Carta”
“Audicions musicals :” El Barroc”
“Al voltant de la llengua”
Exposicions
Conferències
i
“Xerrades al capvespre”
***
Amics,
Ja ho sabeu, el dia 12 del mes de juny vam fer l’última sessió d’aquest curs, de “Poesia a la Carta”.
Va ser un encert i un èxit que vingués la Mercedes Delclós. Vam fer una bona cloenda.
Us en donarem, per començar, un currículum abreujat:
MERCEDES DELCLÓS va néixer a Madrid i va viure a Màlaga.
FORMACIÓ:
És llicenciada en Filologia Anglesa.
Ha estudiat música clàssica, cursos de música antiga i també de jazz, a Andalusia, Barcelona, Amèrica, França, Anglaterra...
És professora de cant pel Conservatori de Barcelona.
PROFESSIONAL:
· 1975-1977 Treballa de professora de castellà a Anglaterra.
· Incursions en la comèdia musical anglesa
· A Barcelona, ha treballat a
· “Tocata i Fuga” Quarteto de Cinque
· “Sense corbata” l’All
· Teatre Malic
· Teatre Artenbrut
· “Numquam” – Grec 86 (col·laboració)
· Canta al Grec 86 i al Festival de Tardor
· Grava repertori del Renaixement per a Catalunya música
· Crea el quartet a capella “Quelocante” (cantant, compositora i arranjadora)
· Canta al Festival Olímpic de les Arts amb Maria del Mar Bonet
· Interpreta repertori de Cabaret Literari
· Des de l’any 2000 és component vocal i directora del grup a capella “Musdeveus”
· Professora de tècnica i interpretació vocal a diferents centres
· 2005 Teatre Nacional de Catalunya amb “Fuente Ovejuna”
· 2006 Acció Poètica de l’Ateneu Barcelonès
· Projecte “Poèsica”
· 2007 composicions musicals per al Teatre Nacional de Catalunya. Obra “Temps Real” (Sala Tallers)
· Imparteix cursos de veu a capella, educació de la veu, la veu com a eina de treball. Universitat Autònoma
· 2008 assisteix a les sessions de treball per a dones artistes. Projecte VACA
· Presenta a Novembre VACA el projecte de creació personal “DICHOSONIDOSICANTOS”
· Actualment treballa en composicions infantils en anglès i en un projecte de música per a infants a partir de diferents poetesses.
EDICIONS:
· “Voces Nuevas” (Poesia), XXI selecció, 2008. Editorial Torremozas.
· C D: “ Viatge íntim “: cançons hongareses de Béla Bartók i Zoltán Kodály, sefardís ijaponeses harmonitzades al piano per Manuel García Morante, Noguera). CM de MC.
· C D: “ Musdeveus” , “ Babo Lemiló “: un treball de creació i experimentació a través de la veu. Ars Harmonica .
· CD: “Cabaret Songs” : cançons de Cabaret Anglès, francès i alemany per a veu i piano (Laura Moral). CM de MC.
· CD: “Gosadia”: composicions a capella a partir de poemes de Fernanda Ariño. Producció del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.
· DVD (maqueta professional del Festival de Música de Pineda, 2008) : “Cabaret songs”.
· CD: “Poèsica”: Música i poesia. La poesia de la música i la música de la poesia. Poemes del grup poètic “L’Estrep”, de Teresa Martin Taffarel, Laura López i Mª-Mercè Marçal, musicats per Mercedes Delclós. Piano: Laura Moral. Òptic Data.
MERCEDES DELCLÓS
Mercedes Delclós és música i poeta, per a ella la paraula i la música van unides idestriablement. Com a música ha desplegat un repertori ben divers i ho ha fet amb la veu, el cos i la ment: el cant, la interpretació i la composició.
Pel que fa a la paraula i la música, la Mercedes és joglar i trobairitz, és clàssica i moderna, és tradició i novetat, està en contínua recerca i, per això, ens pot regalar harmonia i sorpresa, ruptura i retrobament; en definitiva, la modernitat.
Avui ha estat un dia especial. Ha sigut la darrera sessió de “poesia a la carta” d’aquest curs. Ho celebrem amb la presencia de la Mercedes. Aquesta sessió s’hauria de dir poesia i música a la carta, perquè, com ja us hem avançat, la Mercedes és més que poeta: la música és l’element constant de la seva trajectòria artística. Però també em consta com estima la paraula escrita, com estima la poesia i, en ella, la sonoritat de la paraula dita està feta de notes escrites en el pentagrama de les emocions.
Avui, doncs, cal agrair-li, que puguem presentar el vestit nou que la Mercedes ha posat a aquesta sessió de cloenda de “Poesia a la Carta” amb el caudal d’energia, de música i poesia que ens ofereix.
Jo he conegut a la Mercedes al taller de poesia de l’Ateneu barcelonès on hem llegit els poetes, on hem recitat, on hem compartit la gestació de ritmes sonors, tensant les paraules per reeixir en la musicalitat poètica que buscàvem. Ella, però, hi ha afegit un plus. Generosament i discretament, com qui no fa res, ha musicat poemes dels companys del taller i ha engrandit els nostres poemes dotant-los d’una nova expressió que reafirma el lligam entre poesia i música. Després hem anat coneixent la riquesa de la seva trajectòria musical i, per tant, cal que sàpiga que som conscients del regal que ens feia.
*Ens canta dos poemes de dues poetes del grup “L’Estrep”: “No” de Carmen Comas, i “Cançó de la lluna”, de C. Mir. (CD Poèsica)
*Ens canta poemes Resurrecció, T’he negat mare, Com si em vingués de tu, de: M.M. Marçal, (CD Poèsica) i Haikus de Fernanda Ariño, (CD Musdeveus).
Ens fa viatjar en l’espai sonor, amb la força tel·lúrica de la veu humana més primitiva, orgànica, que brolla del so essencial: un llenguatge sil·làbic sense sentit que explota totes les possibilitats de la sonoritat vocal amb composicions pròpies que expressen tendresa i dolor:
*Escoltem: “Recordes aquell dia en el petit poblat?”, i ” L’Eduard i el seu gos” (CD Musdeveus, Babo-Lemiló).
Ens porta per terres i cultures llunyanes amb cançons Japoneses, sefardís, hongareses amb cançons de Béla Bartok Zóltan Kodály, i de Manuel Garcia Morante:
* Cançons: “ Onda no funauta”; “Porqué quiero yo más vivir”; (CD: Viatge Íntim)
La seva poesia escrita és sinuosa com els meandres que giravolten i modifiquen el paisatge, buscant les escletxes i fent emergir elements amagats, sensuals i a la vegada assossegats, que, en ella, sorgeixen de l’alè de les formes vives de la terra, de la mar, buscant-ne el retorn cap al jo poètic, reclamant a la veu de la natura que alimenti el somni i els sentits.
Ens llegeix alguns poemes que il·lustren aquests elements, com els que reproduïm a continuació:
CITA CON LAS OLAS
Deambulas junto al mar
para dejar ir la zozobra:
un silencio raro de turbación
cantos de caracola
te envuelven
cantos de ballena
envían ecos a tu pecho
callados cantos de medusa
meciéndose libres
las pisadas en la arena
como un tapiz que revela
mensajes
las olas te dicen que la vida
late y de sí misma se alimenta
(10-01-2009)
ENTRETANTO
Puedo ver
cómo se agita la brisa
al ras de la arena
si dejo la mirada
en reposo
puedo oír
el eco del sonido
si penetra el ritmo
del aliento
puedo adentrarme en tus ojos
porque exhalan rumores
y me atrapan
al otro lado de la mirada
al otro lado del aliento
(4-05-2009)
INTROSPECCIÓN
La mañana abre
trazos violetas
¿cómo retener la imagen
si parece hecha de un sueño?
Los sueños flotan
en un mar sin costa
fluyen en olas
y no saben de confines
La mañana olvida
el lienzo violeta
¿o es la mirada
que deja de ver
y recuerda una realidad
desde el umbral del sueño?
ver
pensar
recordar
soñar
todo se vacía
sólo hay un extraño sentir
(30-05-2009)
PAISAJE
El silencio de la mañana
el piano en reposo
los libros quietos
la foto de mi madre
el armario antiguo
y una maraña de nubes
despertando la tristeza
(14-05-2009)
POEMA DE PAPEL
Seré el frec d’un alè prop del clatell
que et sobta quan la nit encén
l’esgarrifança de les coses
perdudes.
Isabel M. Ortega Rion, “Nòmada”
Al reverso del significado
las palabras agitan
secretos
silencios
la emoción
- ilusión de inocencia -
horada mi arcilla
las brasas de una lágrima
acarician mis manos
el poema
se ha hecho
PIEL
TEOREMA
El azul de aquel mar
dibuja una deidad
el canto de aquel mar
colma una soledad
el aire de aquel mar
mece una eternidad
una soledad en su eterna deidad
ni colma
ni mece
ni dibuja
aquel mar
Tornem a la música: Escoltarem encara dos cançons enregistrades:
*Poemes musicats i cançons com: “Jocs”, (CD Musdeveus, Babo-Lemiló) i ”Subarana Jhonny” (CD Cabaret Songs)
Després la Mercedes ens ofereix la composició musical d’un poema seu: “Copla al testigo” que ens canta, aquesta vegada, “a capella”. És una cançó que, com ella mateixa ens explica, té unes arrels identitàries que han impregnat el seu recorregut vital per la terra d’Andalusia. La Mercedes ens l’ofereix amb un impuls orgànic i una força que s’encomanen i que els assistents han agraït amb forts aplaudiments.
Encara hem d’afegir al repertori expressiu de la Mercedes la combinació dels registres sonors amb els propis de la dansa. Música i veu, paraula i cant, cos i ment, enllaçant arts i disciplines en el seu conreu particular, sorgeixen amb naturalitat:
*Hem pogut visionar i gaudir d’alguns fragments del seu DVD Dichosonidoscantos.
Gaudint de les imatges, ens hem acomiadat amb un gran somriure de satisfacció. Gràcies Mercedes per esser aquí amb nosaltres.
Clara Mir
LECTURA DELS ASSISTENTS
CLARA MIR
Potser és perquè els anys ja em desviuen
que, sovint, se m’enduen
a la pàtria petita de la infància.
Potser és perquè els records em mesuren
tantes hores errades
que trio els que més m’agraden.
Llavors, els obro la porta i els torno la casa.
Amb ells, em creixen ales, doblego l’horitzó,
invento oceans al terrat
i pacto una treva amb el fred i la por.
Ja sé que vesteixo qualsevol tarda
més ben vestida del que estava,
però en sé la mar agraïda, també en sé l’abraçada
i el misteri d’aquelles calmes.
Torno a ser tamarell, sempre abocat a l’aigua,
com un nen despentinat,
de branques esgarriades…
MARISA OLIVERA
A CONTRAVENT
Despullada
d'antics horitzons
que deixo enrere
porto la meva nau cap a tu,
malgrat que un entossudit
vent de gregal
m'empeny de babord a l'altra banda.
De mentre,
sota el cel de tardor,
em deleixo amb la dansa de les ones
al voltant de l'espigó,
sabent que tard o d'hora
arribaré, nua,
al port dels teus braços
que m'esperen
des d'un temps sense memòria.
SENSE DISFRESSA
Boscos de colors,
prínceps i princeses,
aromes, fragàncies,
olors de dolcesa,
màgics escenaris,
reblerts de bellesa.
Somnis, tot plegat,
somnis d'infantesa.
I ara, la vida,
sense cap disfressa,
se'm planta al davant.
Jo, sense sorpresa,
de somnis dejuna,
li dono la mà
seguint sense pressa
el seu pas a pas.
No vull preguntar-li
a quin paìs va:
cerco la tendresa
d'un cor despullat,
la simple nuesa
d'un cos estimat.
I giro els meus ulls
mirant cap el mar.
Juny 2009
C. C. CARMEN
SEGON POEMA:
GRISOS
En el recorregut del temps,
una boira densa
enterboleix dies lluminosos,
la memòria va esborrant
aquells éssers parlats,
entrellaçats, plens de vida.
L’envelliment és opac,
la joventut d’ahir
pinzellades grises avui,
un esborrany, tota una vida.
I em pregunto:
per què frenar
impulsos?
Me’n penedeixo d’haver
sacrificat alegries,
de no haver perdut el seny
gaudint d’un temps
irrepetible.
MARTA MALLEU
He fet un viatge entre arenes i mars.
Et buscava.
Les arenes eren blanques de blanc
i les mars totes quietes, abismals.
Jo mirava.
Mirava.
Els ulls se’m consumien entre els blaus
i el pensament, perdut, ones enllà.
No et trobava
Un llarg viatge, ja no en puc tornar.
Ara busco els límits a l’oceà.
PELE TORRES
JO, L’ARBRE
El vent de llevant avui és suau i acaricia les meves branques i fulles.
Em sento arrelat a la terra fresca.
Respiro suaument per tots els meus porus.
Ho miro tot, però no tinc ulls.
Em sento viu, però les meves mans són buides...
Jo la puc veure, però s’escapa lliscant entre els meus dits.
Jo sé que ella és aquí, però quan la vull tocar
desapareix del meu abast.
Ho he intentat tantes vegades...!
Recordo que, quan jo era petit, volia agafar els peixos amb les mans.
Però ells s’esmunyien,
Com la pastilla de sabó a la banyera.
Jo només volia acaronar-los, però no hi havia res a fer...
Ara el vent de llevant bufa molt més fort.
A mi m’agrada, fa que tot jo fimbregi.
Algunes fulles marcides se’n van volant...
ben segur que a acomplir una altra feina.
Sóc un arbre afortunat, però... la trobo tant a faltar!
Els seus ulls de color de mel, d’una gran profunditat;
El seu cos suau, d’una blancor neta i pura.
Intento agafar-la una vegada més, però s’esfuma com un núvol...!
He cridat molt fort, amb llàgrimes en els ulls que no tinc.
Jo sé que ara ja no puc ser per a tu.
Sàpigues que jo t’estimaré tota la vida
i sempre et tindré a les meves arrels.
L’he vista al meu costat. Tanta bellesa!
Els ulls que jo he estimat tant, diuen adéu.
-jo també t’estimaré sempre- diu.
-ara sé que me’n puc anar i deixar-te feliç.
Se’n va a poc a poc. La seva puresa es fon amb la llum de la tardor...
Un munt de nanos vagaregen al meu voltant.
Volen agafar les figues.
Una nena d’ulls mediterranis i cabells arrissats,
és la primera a pujar damunt les meves branques més altes.
Agafa una figa, la més grossa i sucosa,
la mossega allà mateix, riu contenta i s’abraça al meu troc.
Jo també ric.
Les meves branques i fulles es mouen seguint el vent de llevant.
Les meves arrels estan ben aferrades
a la terra vermella que en va veure néixer.
La meva sang corre per tot el meu troncal.
Sento esgarrifances de felicitat.
Encara sóc d’aquest món...!
Amb aquests poemes tanquem les sessions de “POESIA A LA CARTA” d’aquest curs 08-09.
Esperem que els que hi heu participat n’hàgiu gaudit tant com ho hem fet nosaltres i confiem que el curs vinent ens tornarem a trobar, tots carregats d’iniciatives, de convidats, de possibles convidats... de participants i sobretot de poemes, de molts i molts poemes.
Bones vacances i bona inspiració!
Clara i Marta
POESIA A LA CARTA
Juliol de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada